Sota el lema 8M: DIEM PROU, us fem arribar el manifest per al Dia Internacional de la Dona. A més, realitzarem un acte reivindicatiu el divendres 8 a la seu de Barcelona.
El 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona, un dia de lluita, de reivindicació, d’alçar la veu i d’exigir drets per a nosaltres, per les que ja no hi són i les que vindran. Ser dona no és fàcil en un context hostil, en què les desigualtats es viuen com una cosa natural, on les dones hem estat invisibilitzades, cosificades i utilitzades de forma generalitzada.
Estem novament aquí, exigint que es prenguin mesures per avançar en igualtat, perquè les assignatures pendents s’abordin d’una vegada. No podem continuar vivint en simulacres d’igualtat. Avui diem que les Dones no volem ser silenciades, necessitem ser escoltades, reconegudes i valorades per la nostra feina i capacitats. No som demagogues ni ocupem llocs que no ens corresponen.
No volem ser cosificades ni utilitzades. Els nostres cossos no són territori de conquesta, ni objectes subjectes a l’opinió d’altres persones. Som autònomes, suficients i estem cansades de pràctiques sexistes i estereotips que condicionen una manera de ser i d’existir. Estem esgotades d’esforçar-nos a les nostres feines i després ser privades del seu reconeixement.
No volem simulacions en matèria d’igualtat. Necessitem que les polítiques públiques en matèria d’igualtat abordin els reptes i els desafiaments reals que enfrontem les dones en el dia a dia. Ja n’hi ha prou de discursos sense contingut, volem accions contundents que ens ajudin a assolir la igualtat.
No volem feines precàries, que impossibilitin la independència econòmica. Mateixa feina = mateix salari. Ni ser estigmatitzades a la feina per sol·licitar permisos per realitzar tasques de cures, o per utilitzar la baixa per regla dolorosa.
No volem maternitats forçades. Ser mare ha de ser un exercici lliure i que no se’ns qüestioni per no voler ser-ho. Rebutgem les càrregues mentals per no correspondre al tipus de dona ideal que la societat ens ha traçat.
No volem que les tasques de cura recaiguin en nosaltres exclusivament. No volem aquesta feina invisibilitzada que ens obliga a complir una doble i, fins a triple, jornada. Ni cuidar i no ser cuidades, volem homes coresponsables i espais de treball que permetin la conciliació.
No volem una societat que negui l’existència de les desigualtats de gènere, ni que construeixi vincles basats en l’hegemonia masculina.
No volem comentaris, acudits, ni discursos misògins ni masclistes. No tenim la pell fina. Els acudits amb base en violència contra les dones o qualsevol altre col·lectiu històricament vulnerat, oprimit i discriminat, són simplement inacceptables.
No volem viure violències masclistes, ni actuacions omises per part de les institucions. No volem més violències sexuals ni més agressions, tant físiques com psicològiques. El consentiment és indispensable en tota relació.
Per tot això, aquest 8M alcem les nostres veus de manera determinant i diem, fort i clar, que les dones sí volem frenar les desigualtats sistèmiques i exigim un canvi estructural, que elimini les barreres que ens allunyen de l’exercici ple dels nostres drets. Necessitem la transformació del sistema patriarcal que ens oprimeix i ens condemna a condicions de desigualtat. Per això és fonamental treballar coordinadament en condicions de treball que garanteixin la igualtat salarial i l’empoderament de les dones; trencar el sostre de vidre i combatre les pràctiques sexistes a tots els àmbits; sensibilització a tots els nivells en matèria digualtat; participació política sense biaixos de gènere i, una assignatura pendent i que és fonamental: trencar amb els pactes patriarcals que perpetuen la discriminació i desigualtat.
Des de la USOC demostrem el nostre compromís per la igualtat i manifestem la nostra disposició per estendre ponts a favor dels drets de les dones. Compteu amb nosaltres com a aliades per treballar en conjunt per combatre les bretxes salarials i el sostre de vidre, les formes més evidents de la desigualtat en el món laboral; per establir rutes de treball que desincentivin la segregació ocupacional i la precarietat laboral dels sectors altament feminitzats; per fomentar l’ascens i el lideratge de les dones als espais de treball; impulsar la conciliació i coresponsabilitat en l’ocupació; erradicar la discriminació i l’assetjament laboral, així com qualsevol manifestació de violències masclistes; establir una ruta de treball que contribueixi a eliminar la bretxa de gènere a les pensions, així com qualsevol altra que sigui necessària per assolir la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
Les dones sí volem igualtat, respecte als nostres drets i la possibilitat de fer el nostre projecte de vida. Per això necessitem accions amb enfocament feminista que visibilitzin que les dones som diverses, amb condicions i necessitats particulars, així com amb problemàtiques diferents. Per tant, necessitem recursos i alternatives d’acord amb les nostres necessitats per aconseguir transformar les nostres condicions particulars.
No volem un tracte preferencial, volem justícia social!
