Publiquem el manifest conjunt signat per diverses organitzacions sindicals presents en tots els sectors profesionals, tant públics com privats.
Les organitzacions sindicals signants, presents en tots els sectors professionals públics i privats, davant la situació que està patint el conjunt de la ciutadania durant aquest any, no només a conseqüència de la invasió d’Ucraïna i el xantatge de Rússia per l’alta dependència de la UE del seu petroli i gas, sinó també per les decisions que prenen els governs que no estan aconseguint els objectius desitjats, presentem aquesta proposta de mobilitzacions per:
1.- El desbloqueig de la negociació col·lectiva: increment dels salaris dels empleats públics i privats, amb la inclusió de clàusules de revisió salarial que garanteixin el poder adquisitiu.
2.- Polítiques a favor de la qualitat de vida, garantia d’accés a subministraments bàsics i un IVA reduït als productes de primera necessitat.
3.- Una legislació laboral que modifiqui les parts més lesives d’anteriors reformes i que aposti realment per una ocupació estable i de qualitat.
4.- Uns Pressupostos Generals de l’Estat que prioritzin la despesa social i garanteixin la revaloració de les pensions, del SMI i del IPREM.
5.- Un nou marc de diàleg social més plural, democràtic i participatiu que representi a tota la societat.
Les mesures i polítiques posades en marxa en molts casos no arriben a ser ni tan sols pal·liatives per a l’empobriment que s’està produint a les llars a conseqüència de la pujada generalitzada dels preus, que a l’agost s’han incrementat un 10,5%, juntament amb els salaris pactats en convenis, per als qui els han aconseguit, un 2,56%. Això suposa una pèrdua de gairebé 8 punts de poder adquisitiu, a la que cal sumar la que es va produir al 2021, on la pujada salarial pactada als convenis va ser del 1,4% i v a acabar-se l’any amb un IPC del 6,5%. En aquests dos anys, la pèrdua acumulada és de 13 punts.
Tots els indicadors econòmics ens fan preveure un quart trimestre de l’any que pot resultar especialment dur per als ciutadans: menor renda disponible, pujada de preus, factures de la llum i del gas que s’han incrementat de manera escandalosa, increment de l’Euribor i de les hipoteques; lloguers impossibles d’assumir; a més de batre rècords d’atur i deute públic, amb pujades del tipus i un BCE que deixarà de comprar-nos el deute públic.
Amb una legislació laboral en la qual l’increment de la contractació indefinida està emmascarant l’increment de la contractació a temps parcial, especialment entre les dones, i un notable augment –estem en màxims- de treballadors i treballadores pluriocupats, el Govern no ha plantejat una reforma laboral real.
Perquè es disparen les baixes dels contractes indefinits, i les causes de l’acomiadament evidencien una perversió: les extincions de contractes per no superar el període de prova s’han incrementat un 902,6%, les baixes “voluntàries” un 258,7%, els acomiadaments per causes objectives un 234,7% i els acomiadaments disciplinaris un 170%.
Davant els qui intenten un qüestionament dels serveis públics i dels sistemes de protecció social, més necessaris que mai en èpoques de crisis, i davant la falta de polítiques a llarg i mitjà termini que posicionin al nostre país en el camí d’un canvi de model productiu i d’una modernització real, són necessàries polítiques i grans pactes d’Estat amb urgència. Els PGE han de parar especial atenció a aquells que estan o poden estar en risc de pobresa, garantir l’accés i el poder adquisitiu dels pensionistes, incloure deflactar les taules de l’IRPF per a millorar la renda disponible i dedicar l’increment de la recaptació per part del Govern a polítiques redistributives, especialment en ajudes directes a les rendes més baixes.
El diàleg social actual -i els seus actors- són corresponsables d’aquesta situació de baixa qualitat d’ocupació, la qual cosa ens porta a liderar mes rere mes les pitjors dades de la Unió Europea. La temporalitat continua sent una constant al
sector públic i al privat, ja que els contractes indefinits són ara els nous contractes precaris, les condicions laborals no han millorat en res i el conjunt dels treballadors és cada vegada més pobre.
Per tot això, les organitzacions sindicals sotasignades, més enllà dels dos denominats “sindicats més representatius” que segueixen en les seves rutines i allunyats de la realitat, tenim l’obligació d’emprendre accions concretes de denúncia, proposta i reivindicació.
Per tot això, les organitzacions ANPE, CCP, FASGA, FETICO, FINI, FSIE, SATSE, SLT i USOC convoquem les següents accions durant el mes d’octubre:
6 d’octubre: Primeres concentracions enfront del Ministeri de Treball i Delegacions de Govern de les CCAA, preparatòries d’una gran manifestació el 22 d’octubre a Madrid.
22 d’octubre: Gran manifestació conjunta a Madrid.
ADJUNTEM EL CARTELL DE CONVOCATÒRIA PER AL DIA 6 I EL MANIFEST CONJUNT EN DOCUMENT PDF.