A la USOC estem adherits a la plataforma +Drets i +Justícia Social, on reclamem polítiques fiscals progressives que incrementin la capacitat d’ingressos per reforçar els serveis públics i compartim aquest manifest.
Des de la plataforma + Drets i + Justícia Social, realitzàvem, al desembre de 2022, una crida al Govern de la Generalitat i a les forces polítiques presents en el Parlament de Catalunya en la qual consideràvem que Catalunya necessitava uns pressupostos adequats per al 2023 i una llei d’acompanyament amb les mesures fiscals complementaries necessàries.
Uns pressupostos amb caràcter expansiu i amb una sèrie d’eixos essencials, com són la lluita contra la pobresa i la desigualtat, també amb mirada internacional i global, la dinamització de l’economia i la reindustrialització del país, el reforçament dels serveis públics, el suport i el finançament just a la cultura perquè la seva consideració de bé essencial sigui real, i una política fiscal que distribueixi de manera equitativa i solidaria les carregues econòmiques i que permeti recaptar prou recursos per endegar una estratègia social, així com per afrontar les injustícies i els reptes globals en un marc d’emergència climàtica.
Demanàvem el 25 % del pressupost de sanitat per a l’atenció primària actual, que encara no s’ha recuperat des de les retallades (no un 25 % del pressupost que inclogui les novetats que incorpora la conselleria a la cartera de serveis de primària), i revertir la precarietat que patim el conjunt de pacients i professionals.
Veiem imprescindible que es garanteixi que els augments es fonamentin en una revisió de les lògiques distributives, tenint en compte l’infrafinançament existent en drets socials, habitatge, igualtat, feminisme i atenció primària i en la dotació en polítiques públiques de justícia global per assolir el compromís de les Nacions Unides de destinar-hi el 0,7 % el 2030.
L’acord aconseguit entre les organitzacions polítiques d’esquerres del país, permetrà que Catalunya tingui pressupostos l’any 2023, uns pressupostos en els quals les polítiques socials han protagonitzat les principals partides de despesa. Amb 41.000 milions d’euros per desplegar les polítiques públiques, en un any en que la inflació i el fre del creixement econòmic pot agreujar la situació difícil que milers de famílies pateixen des de fa massa temps.
Previ a les negociacions entre els grups parlamentaris, al Consell del Diàleg Social vam comprometre més de 3.600 milions d’euros en un acord que incrementa un 8 % l’IRSC, i que assegura l’assignació dels 680 milions acordats en el Pacte nacional per la indústria, reforça els recursos per la formació professional i garanteix les polítiques actives d’ocupació i la simplificació administrativa per la gestió de les empreses, entre d’altres compromisos com la salut, l’educació i la protecció social.
Són uns pressupostos que envien un clar missatge a la societat catalana en general: la situació que pateixen milers de famílies per culpa dels increments de preus dels darrers anys i l’evolució del creixement econòmic, amb símptomes de fre en el creixement post pandèmic, requereixen polítiques públiques que comptin amb tot el potencial possible per dinamitzar el consum i la inversió, que mantinguin els forts ritmes de creixement en l’ocupació, que reforcin la forta millora de la qualitat de la contractació que ha incorporat la nova reforma laboral i sobretot, que permeti millorar la qualitat dels nostres serveis públics, tan deteriorats per anys de polítiques neoliberals, amb especial atenció a l’atenció primària, la salut mental i els serveis socials.
Ara bé els pressupostos no suposen un canvi significatiu en les polítiques fiscals. Per això des de la plataforma hem de continuar reivindicant unes polítiques fiscals progressives que incrementin la capacitat d’ingressos per reforçar els serveis públics, que són els pilars fonamentals de l’estat de benestar social.
Es per això que demanem mes compromís en aquesta qüestió per par del govern de Catalunya, i també del govern de l’estat, també en el sentit de superar les limitacions legislatives actuals del parlament de Catalunya en mataria fiscal, desenvolupant i
ampliant les seves competències.
L’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat per a 2023 contempla unes partides de 12.212,8 milions d’euros per a Salut, d’ells 2.100 milions van destinats a l’atenció primària, la qual cosa representa el 17,5 % de la partida de salut, encara molt lluny del 25 % reclamat des d’aquesta plataforma i altres moviments socials i ciutadans.
D’altra banda, la despesa en programes socials s’ha vist incrementat en 224 milions el que suposa un increment de 7,21%.
L’educació, un altre dels pilars fonamentals de l’estat de dret acumula anys de retallades. La inversió prevista en aquests pressupostos és encara insuficient, per això reclamem un increment dels recursos públics destinats al sistema educatiu.
Des de la plataforma Més Drets i Més Justícia Social, considerem que aquests pressupostos van pel bon camí, però que no cobreixen totalment les necessitats de la societat catalana referent a l’atenció de les persones i per això reclamem:
- Que s’incrementi les partides dedicades a l’Atenció Primària fins a aconseguir el 25 % del pressupost de Salut.
- Que s’incrementi de manera substancial la partida d’atenció a la Salut mental.
- Que s’incrementin les partides dedicades a les polítiques de drets socials i dependència.
- Que s’incrementin les partides dedicades a l’educació per arribar als estendards europeus i assolir el 6% del PIB.
- Que no es renuncií a una reforma de la fiscalitat de Catalunya i de l’Estat que sigui més justa i permeti una major redistribució de les rendes alhora que incrementi els ingressos per a poder destinar majors recursos a l’escut social tan necessari en aquests moments.
Des de la plataforma Més Drets i Més Justícia Social, una vegada aprovats els pressupostos, realitzarem un seguiment acurat de l’execució dels mateixos per a verificar que es compleixen i que les partides que comprometen es desenvolupin íntegrament.