El poder adquisitiu perdut necessita almenys tres anys de pujades al ritme d’IPC + 4%
El recentment signat preacord sobre l’Acord Estatal de la Negociació Col·lectiva, que preveu una pujada de “al voltant del 2%” més un 1% variable a raó de productivitat i situació de l’empresa, “no farà més que seguir devaluant el poder adquisitiu dels assalariats”, denuncia Maria Recuero secretària general d’USOC. “Està molt lluny dels increments de l’IPC dels últims anys, que es produïen al mateix temps que una quasi congelació dels sous, però també molt lluny del creixement establert pel govern a l’economia espanyola i dels beneficis que registren les empreses”, continua Recuero.
La secretària general d’USOC es lamenta, a més que “el diàleg social al nostre país funciona amb secretisme i amb reunions a porta tancada que ens han anat llançant en els últims dies. Així, la resta d’agents socials, exclosos de les taules per la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, ens anem assabentant del que els interessa als negociadors. Però, en tot cas, no es pot plantejar com un èxit per als treballadors, ja que el 2008, amb l’economia entrant ja en recessió, es van signar increments salarials mitjans del 3,6%, sense comptar amb deu anys de pèrdues acumulades en els sous”.
Maria Recuero considera que “un Acord per a la Negociació Col·lectiva no s’ha de centrar únicament en la pujada percentual dels salaris. Pel que fa a la recuperació de la prevalença del conveni sectorial o a la ultra activitat, no coneixem amb detall com s’aplicarà. Només sabem que els treballadors han salvat aquests anys la ultra activitat dels seus convenis gràcies a la sentència que USO va guanyar a l’Audiència Nacional i que va esmenar la tan nociva Reforma Laboral”.
Fent un resum dels anteriors acords, la secretària general d’USOC recorda que “no es pot dir que els tres acords signats durant la crisi servissin per protegir els treballadors de les retallades, ja que els mateixos sindicats signants posaven límits a les pujades que quasi sempre han estat de mínims. El 2010 vam parlar de l’1%; però és que el 2012, tot i estar inclòs en el primer acord que la pujada seria de l’1,5% al 2,5, va acabar per signar un segon acord que rebaixava l’augment al 0,5%”. Per tant, després de patir aquestes congelacions en la pràctica, “a la USOC no podem donar-nos per satisfets amb ‘al voltant d’un 2%’ de pujada més un variable que no està en mans dels treballadors. Exigim que les pujades siguin, almenys durant tres anys, del 4% més l’IPC. L’IPC de cada any, per no seguir acumulant pèrdues; el 4% en tres anys, per recuperar el que ha estat retallat”.
Per Maria Recuero el mateix podem dir sobre la negociació de l’Acord Interprofessional de Catalunya, que s’està negociant sense cap transparència i d’esquena als treballadors de Catalunya, i no poden pretendre els negociadors influir a la negociació col·lectiva quan es margina d’aquestes negociacions a sindicats que tenen un paper majoritari en la negociació de convenis sectorials i d’empresa.
Per a la secretària general de la USOC, el sindicat no estarà lligat a aquests acords i defensarà en les meses de negociació, les seves pròpies posicions i que no estaran condicionats per aquest marc tan estret que s’emmarca la negociació dels convenis.