El drama de l’atur, en caiguda lliure i sense frens.
- Desembre culmina la tendència negra de 2020 i registra una nova pujada de l’atur que, a Catalunya tot i no comptabilitzar els ERTO, arriba a les 497.611 de persones
- A punt d’esclatar la tercera onada i amb Europa tancant de nou, seguim sense un pla d’ocupació a mig termini, sense assumir que la pandèmia no té data de caducitat
No hi ha xifra salvable en les estadístiques de l’atur de desembre, que tanquen un 2020 que, si el cromatisme ho permet, ha estat negre fosc. Catalunya té 497.611 persones a l’atur, a més de les regulades per ERTO. És un 28% més que el 2019 i fins i tot al desembre, amb un Nadal robades per la pandèmia, ha pujat a 12.863 noves registrades.
En total, la segona onada va destruir, en el conjunt de l’Estat segons les afiliacions a la Seguretat Social, 360.105 llocs de treball al desembre. El virus es va menjar la tènue millora de l’ocupació i, de desembre a desembre, les afiliacions van caure en gairebé 400.000 cotitzants. I amb trampa, ja que els regulats en ERTO computen com afiliats.
“En plena tercera onada solapada, amb Europa tancant de nou a casa, vam seguir amb les mesures de fa deu mesos. D’una banda, veiem nínxols d’ocupació en els sectors que el país va donar per abandonats, com l’R+D+I, la tecnologia, les indústries d’alt valor afegit … veiem forats de personal sense fons que depenen de les administracions, com l’evidència de la manca de personal sanitari per a les vacunes. I, de l’altra, assistim cada 30 o 31 a un nou ensorrament de l’ocupació efectiu. I això que l’atur no registra a la majoria dels petits autònoms que estan a punt de perdre-ho tot, si no ho han perdut ja”, adverteix Maria Recuero.
La secretària general d’USOC acusa els poders públics “de ser curts de mires, de seguir atenent la pandèmia a curt termini, amb mesures per dies o per setmanes. El virus s’ha mostrat incontrolable, cal tenir cintura per a prendre decisions en funció de la seva evolució, sí, però ja hi ha hagut temps per dissenyar una estratègia socioeconòmica a mig termini. Fins i tot pensant en què una immunitat de cara a l’estiu, encara queda mig any dramàtic per a milions de família. I, si la vacuna és aquesta solució, els governs, no estan posant tots els recursos al no accelerar-los”.
Finalment, Maria Recuero relaciona aquestes mesures d’ocupació “trossejades” amb “la paralització de les grans reformes necessàries, tant laborals com de la redirecció dels sectors productius. S’està perdent el temps en taules publicitàries de pròrrogues mes a mes mentre s’obvia que es podria estar, al mateix temps, treballant en el camp legislatiu en les càmeres”.