Maria Recuero, secretària general de la USOC, defensa que el Govern legisli la pujada de l’SMI davant un diàleg social que no funciona.
“La pujada de l’SMI és ara mateix una qüestió d’emergència social. Per això, la responsabilitat del Govern és legislar aquesta pujada del salari mínim i no seguir el joc d’una taula de diàleg social que ni els seus propis membres respecten”, analitza Maria Recuero, secretària general de la USOC.
2023 va començar amb l’SMI congelat i amb la promesa que la seva pujada seria retroactiva. “Precisament un any marcat per la inflació, on els treballadors que cobren el SMI van començar 2023 cobrant un 5,7% menys, on els 50 euros de pujada de l’any 2022 ( que van suposar un 5.27% ) es van quedar per sota de la inflació de 2021, que va ser del 6,5%”, reflexiona Recuero. “És per això que cal tenir present i no oblidar que estem parlant dels salaris més baixos, del mínim que una persona cobra per dedicar una jornada completa, de 40 hores, a una feina. Però a més, molts d’aquests treballs estan penalitzats amb jornades parcials no desitjades i amb una major rotació i temporalitat. Estem parlant que hi ha persones que treballant, han de viure amb 400 o 600 euros”, exposa Recuero.
Per això, “el Govern ha de legislar davant la inoperància del diàleg social tal com està plantejat a l’estat espanyol. Si es van comprometre a les negociacions de la pujada de fa dos anys a continuar augmentant l’SMI fins al 60% de la mitjana salarial, han de complir-ho, sense entrar en el joc de les cadires i les fotos. Ara com ara, i amb dades oficials, el 60% del salari mitjà és de 1.219 euros mensuals“.
Lluny de les pujades salarials europees
Espanya, que parteix d’uns salaris ja de per si són baixos, es planteja, no obstant això, seguir amb pujades que no recuperin el poder adquisitiu i continuïn augmentant la bretxa de la pobresa. Així, països que parteixen de xifres baixes (i també costos de vida menors), com Lituània o Letònia, han pujat el 19% i el 24% respectivament. A Grècia, per tal de corrregir la inflació, es van donar dues pujades el mateix any, del 2% i el 7,5% respectivament.
A països amb salaris molt més alts que Espanya, la pujada ha estat similar a la que es pretén a l’estat espanyol, però partint de menys. França, amb un 6,6% i arribant als 1.709,28 euros, Bèlgica amb una crescuda del 6,1% arribant a com a mínim 1.954,99 euros mensuals o Alemanya, amb una pujada del 15% per al salari mínim ( on es computa per hores: 12 euros per hora treballada davant dels anteriors 10,45), en són exemples.
“Podem concloure que s’imiten les pujades més moderades en comptes de les altes, però partint de sous molt més baixos”, reforça Maria Recuero després de fer una ràpida comparativa amb Europa.
Finalment, la secretària general recorda que “pujar l’SMI és un impuls per a la resta de salaris; la pujada mitjana pactada per convenis va tancar 2022 amb una pèrdua de poder adquisitiu de la meitat de l’IPC. Si creix l’SMI tots els salaris, especialment els més baixos, creixeran també”.
