La inflació repunta al 3,4% al setembre a Catalunya i els aliments ja són un 9,6% més cars que l’any passat.
Els preus tornen a repuntar nou dècimes més al setembre i intensifiquen l’espiral alcista. L’encariment dels carburants, l’energia i els aliments ha deixat la inflació en el 3,4% a Catalunya, una dècima més al conjunt de l’estat. Es tracta del nivell més alt des d’abril quan va arribar al 3,9% i encadena tres mesos seguits pujant.
Pel que fa a l’IPC subjacent, que no té en compte els preus dels aliments no elaborats ni els productes energètics, ha baixat fins al 5,8% i encadena dos mesos consecutius de baixada, situant-se en el nivell més baix del juny (5,9%).
En aquest sentit, Maria Recuero, secretària general de la USOC proposa “que el pròxim Govern prioritzi la pujada del SMI i l’ajust de la jornada laboral a la jornada real. Tots dos aspectes permetrien ajudar els més vulnerables, amb pujades dels salaris més baixos i la revaloració de la jornada parcial”.
Pel que fa al conjunt de l’estat, l’IPC de setembre comença a reflectir els efectes de la inflació subjacent i registra una pujada de gairebé un punt respecte al mes anterior, fins al 3,5%. L’IPC subjacent continua pràcticament duplicant el general i ronda el 6%, un 5,8%.
A Catalunya, els aliments s’han situat un 9,6% més cars que fa un any, una xifra una dècima superior a la taxa del mes passat. Sense comptar la de l’agost, es tracta de la variació interanual més baixa des del maig del 2022.
En aquest sentit, Recuero demana actuar “directament sobre l’especulació en els preus de l’alimentació. L’especulació d’alguns s’ha menjat la baixada impositiva, amb la qual cosa, no hi ha un benefici per a les famílies, que era l’esperit de la mesura, però sí un empobriment de les arques públiques. Instem a les institucions a què deixin de jugar a passar-se la patata calenta i decideixin a qui li correspon: s’han d’assumir les competències d’investigar i sancionar als que s’han enriquit il·lícitament, i cal actuar amb mà dura perquè es vegi la baixada de l’IVA a les butxaques de la gent i no en els comptes empresarials”.
Finalment, Maria Recuero conclou que “Al llarg dels darrers dos anys les empreses han repercutit l’increment de preus per mantenir els seus marges, però no els han abaixat quan aquests preus han baixat. Si el nou increment comporta un nou increment agregat dels preus estarem davant una gestió econòmica per part de les empreses que no podem titllar sinó com irresponsable, donat el context mundial marcat per la incertesa i amb previsions d’inflació”.