L’envelliment de la població i la falta de mesures per afrontar-ne les conseqüències socials
La població al nostre país envelleix de forma constant i, en canvi no s’estan adoptant les mesures per afrontar-ne el problema i les conseqüències que aquesta situació ocasionarà.
Primer s’enfoca el problema de manera parcial, les pensions, la salut, la dependència, els medicaments, l’habitatge, la despoblació, etc. i no de forma integral com hauria d’abordar-se, perquè tot està interrelacionat.
En matèria de pensions nostre país aporta una despesa 10,5% sobre el PIB i els nostres paràmetres estan dins del que gasten altres països del nostre entorn, però ha de fer-se necessari abordar amb serietat el problema d’ingressos i reconèixer que tenim una pensió mitjana de 906 € i moltes pensions per sota d’aquesta xifra que dificulta poder viure dignament. A més, amb el repunt de la inflació al 1,9% el 2016, els increments de la pensió d’un 0,25% és una mesura que provocarà la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions i la resposta del Govern de Rajoy és de una fredor totalment insuportable.
Cal adoptar mesures per incrementar els salaris i en conseqüència les cotitzacions socials i l’estabilitat del nostre mercat de treball quan la realitat és que un 27% és temporal, que erosiona les cotitzacions socials i que obliguen a buscar altres ingressos per la via dels impostos.
Cal recordar que seguim empantanegats amb les reformes laborals i no hi ha una voluntat política majoritària de revertir les conseqüències d’aquestes contrareformes i no es materialitza un reforçament de la negociació dels convenis col·lectius tot i que s’ha dit, i l’estabilitat de la contractació per que s’incrementin de veritat els salaris.
L’aplicació de la llei de dependència encara no funciona, i les famílies han d’afrontar amb els seus escassos recursos problemes que afecten entre d’altres a les dificultats per a la incorporació de la dona al mercat de treball, perquè han d’atendre als seus familiars, primer els fills després als seus majors.
La situació en el nostre sistema sanitari està sent afectat de manera molt directa per l’envelliment de la població, l’existència de més malalts crònics i la falta de llits de residències sociosanitàries són un greu problema que afecta la viabilitat del sistema sanitari, col·lapsa les urgències hospitalàries i crea greus problemes per atendre adequadament als nostres grans i, en canvi no s’estan adoptant mesures per fer front a inversions necessàries per a equipaments, al qual és un problema actual i serà un dels més greus de cara al futur de no afrontar-se.
L’atenció domiciliària que s’està fent és insuficient per atendre la demanda, i la manca dels habitatges adequades dificulta la mobilitat i la qualitat de vida de les persones, quan el més positiu seria evitar el desarrelament amb l’entorn i possibilitar les reforma per adequar els habitatges perquè segueixin residint a casa seva a la gent gran.
Per això cal afrontar de manera decidida aquest problema i planificar per als propers anys l’envelliment de la nostra societat amb una sèrie de mesures integrals per atendre adequadament aquesta realitat, al costat de les mesures que facin possible millorar la nostra taxa de natalitat i l’arribada de persones immigrants que permeten rejovenir la nostra població i poder atendre les nostres necessitats productives per mantenir l’Estat de Benestar.
Publicat Diari del Treball 10-2-2017