Va entrar en vigor el passat dijous 25 i tracta sobre l’Eliminació de la Violència i l’Assetjament en el Món del Treball. El govern espanyol va subscriure i ratificar el conveni, que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 16 de juny de 2022.
Aquest Conveni, de l’Organització Internacional del Treball (OIT), és congruent amb l’impuls internacional en matèria de drets humans i contribueix a la protecció de la dignitat i a la garantia de drets en l’àmbit laboral i imposa a l’estat espanyol un exercici ampli d’harmonització legislativa, és a dir, en modifica la seva normativitat per a fer-la concorde al contingut del Conveni.
El seu principal eix se centra a fer efectiu el dret de tota persona a gaudir d’un món laboral lliure de violència i assetjament, incloses la violència i l’assetjament per raó de gènere. En ell es reconeix que la violència i l’assetjament són una amenaça per a la igualtat d’oportunitats i són inacceptables i incompatibles amb el treball decent. En conseqüència, impulsa una cultura del treball i l’esforç basada en el respecte mutu i la dignitat de l’ésser humà per a prevenir la violència i l’assetjament. Cal destacar que el Conveni reconeix l’impacte de la violència i l’assetjament en la salut psicològica, física i sexual de les persones que en són víctimes, juntament amb els seus familiars i entorn, ja que n’afecta la seva dignitat.
En aquest sentit, el Conveni ressalta que la violència i l’assetjament per raó de gènere afecten de manera desproporcionada a dones i nenes, i per això és indispensable adoptar un enfocament inclusiu i integrat que tingui en compte les consideracions de gènere i abordi les causes subjacents i els factors de risc, entre ells els estereotips de gènere, les formes múltiples i interseccionals de discriminació i l’abús de les relacions de poder per raó de gènere.
Què s’entén per violència i assetjament?
El Conveni 190 estableix que l’expressió violència i assetjament en el món del treball designa un conjunt de comportaments i pràctiques inacceptables o d’amenaces de tals comportaments i pràctiques, ja sigui manifestant-se una sola vegada o de manera repetida i que tinguin per objecte, causin o siguin susceptibles de causar un mal físic, psicològic, sexual o econòmic, comptant també amb la violència i l’assetjament per raó de gènere.
L’expressió violència i assetjament per raó de gènere designa la violència i l’assetjament que van dirigits contra les persones per raó del seu sexe o gènere o que afecten de manera desproporcionada a persones d’un sexe o gènere determinat, incloent-hi l’assetjament sexual.
A qui s’aplica aquest Conveni?
Protegeix les persones assalariades de conformitat amb la normativitat nacional i emfatitza que aquesta protecció inclou a les persones treballadores en general, sigui quina sigui la seva relació contractual, és a dir, inclou persones en formació, persones treballadores acomiadades, voluntàries, persones a la recerca d’ocupació o candidats a una ocupació i persones que exerceixen l’autoritat, les funcions o les responsabilitats d’un ocupador.
Aquest Conveni s’aplica a tots els sectors, públic o privat, de l’economia tant formal com informal en zones urbanes o rurals.
En quins llocs es reconeix que pot realitzar-se la violència i l’assetjament?
La protecció d’aquest Conveni té una aplicació en relació amb el treball o com a resultat d’aquest. Per tant, s’estableixen diferents llocs on poden succeir aquest tipus d’actes:
– Al lloc de treball, incloent-hi els espais públics o privats quan són un lloc de treball.
– Llocs on es paga a les persones treballadores, on prenen el seu descans, on mengen, en llocs d’utilització d’instal·lacions sanitàries o d’higiene i vestuaris.
– Els desplaçaments, viatges, esdeveniments o activitats socials o de formació relacionats amb el treball.
– En el marc de les comunicacions que estiguin relacionades amb el treball, incloses les fetes per mitjà de tecnologies de la informació i de la comunicació.
– A l’allotjament proporcionat per la part ocupadora i els trajectes entre el domicili i el lloc de treball.
Quines obligacions adquireix l’estat en subscriure aquest Conveni?
Dins de les obligacions generals es compromet a respectar i promoure els principis i drets fonamentals en el treball, la llibertat d’associació, el reconeixement efectiu del dret de negociació col·lectiva, l’eliminació de totes les formes de treball forçós o obligatori, l’abolició efectiva del treball infantil i l’eliminació de la discriminació en matèria d’ocupació.
Aquest conveni també fa constar una sèrie d’obligacions particulars, com ara la prohibició legal de la violència i l’assetjament, vetllar perquè les polítiques pertinents abordin la violència i l’assetjament, adoptar una estratègia integral a fi d’aplicar mesures per a prevenir i combatre la violència i l’assetjament, establir mecanismes de control de l’aplicació i de seguiment o enfortir els mecanismes existents, vetllar perquè les víctimes tinguin accés a vies de recurs i reparació i a mesures de suport, preveure sancions, desenvolupar eines, orientacions i activitats d’educació i de formació, i garantir que existeixin mitjans d’inspecció i recerca efectius dels casos de violència i assetjament.
El govern estatal ha adquirit l’obligació d’adoptar mesures de caràcter legislatiu per a exigir que s’adoptin i apliquin, en consulta amb les persones treballadores i els seus representants, polítiques relatives a la violència i l’assetjament que tinguin en compte la violència i l’assetjament, així com els riscos psicosocials associats. Alguns altres aspectes serien la gestió de la seguretat i salut en el treball i la identificació i avaluació dels perills i riscos de violència i assetjament amb la participació dels treballadors i els seus representants.
A més s’hauran d’establir mesures de seguiment de la implementació de la normativitat, garantir l’accés a mecanismes d’atenció a la violència i l’assetjament, mecanismes de solució de conflictes i en cas que procedeixin, mesures de protecció, accés a la justícia i reparació de les víctimes.
Finalment, s’hauran d’establir mesures de prevenció, sensibilització, orientació i formació per a l’aplicació efectiva del Conveni en qüestió.
Quins són els desafiaments que imposa l’inici de vigència del Conveni?
És previsible una reformulació de conceptes com el d’assetjament moral (assetjament psicològic) o els de violència i l’assetjament per raó de gènere per a incloure la prevenció d’aquestes situacions en les obligacions de seguretat i salut, perquè el Conveni incideix especialment en la prevenció de riscos psicosocials, com són la violència i l’assetjament en el treball.
Les empreses han d’adoptar procediments i metodologies d’avaluació de riscos psicosocials a l’hora de prevenir conductes que puguin qualificar-se com a violència i assetjament en el treball. El deure de protecció de les persones empresàries aconsegueix la protecció contra l’assetjament i pot ser objecte de sanció, i fins i tot, de recàrrec en prestacions de Seguretat Social quan s’incompleixi.
En conclusió, el Conveni 190 de l’OIT és una excel·lent oportunitat per a garantir els drets de les i els treballadors. En l’adequació normativa espanyola no s’ha de perdre de vista la importància de considerar un enfocament inclusiu i de drets, que atengui la realitat i permeti establir accions precises que protegeixi àmpliament les víctimes que, com bé sabem, són majoritariament dones.
La USOC estarà pendent dels avanços en aquesta matèria i, com sempre, treballarem per la protecció dels drets de les persones treballadores.
#JoSocUSOC