Aquest tipus de violència és exercida per les institucions de l’Estat, mitjançant una acció o omissió que ocasiona un tracte discriminatori, revictimitza les dones o les segrega i en vulnera els drets.
La primera vegada que el terme “violència institucional” apareix en un document oficial és en la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona de les Nacions Unides, aprovada en 1993. L’article 2 parla de la violència física, sexual o sociològica “perpetrada o tolerada per l’Estat”. Més tard també s’aborda en la Convenció interamericana per a prevenir, sancionar i erradicar la violència contra la dona i al Consell d’Europa, pel que fa a l’ambit europeu.
En les últimes dècades hem assistit al desenvolupament de convencions, normatives i polítiques públiques en matèria de lluita contra la violència de gènere. En aquest sentit, Espanya ha complert parcialment amb les seves obligacions derivades de la signatura d’instruments internacionals tant del sistema universal, com en el pla regional.
El principal instrument que serveix com a referència per a parlar d’aquest greu problema social és la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Aquesta llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència.
En aquest sentit, encara i quan reconeixem que aquesta Llei és un gran avanç en matèria de protecció dels drets de les dones, com a sindicat creiem i constatem que només es focalitza en una petita part del fenomen de la violència de gènere. Aquesta violència és present en tots els àmbits en els quals es desenvolupen i que afecta de forma generalitzada a totes les dones. El mateix sistema en el qual vivim està dissenyat de tal forma que oprimeix a les dones i posa en una situació privilegiada als homes en tots els espais.
La violència de gènere també és posar en situació de desavantatge, discriminació i opressió a la dona
La violència de gènere no només és aquella en la qual identifiquem a un agressor directe, sinó també totes les condicions que col·loquen en una situació de desavantatge, discriminació i opressió a les dones.
La violència de gènere té impactes diferents en les víctimes. Així, el grau d’afectació dependrà de la història de vida personal, la quantitat de recursos que posseeixen, les xarxes de suport amb les quals compten i les situacions de discriminació que experimenten. Cap tria viure violència, cada procés és diferent, per això és imprescindible que mai es jutgi a una víctima, ni es responsabilitzi de la violència que viu, haver de ser tractada amb respecte i empatia.
En aquest sentit, és necessari esmentar que, en estar enfront d’una víctima de violència de gènere, s’ha de tenir present que no totes parteixen de la mateixa situació de sortida. Hi ha dones que enfronten situacions de vulnerabilitat múltiples i que es troben més allunyades de l’exercici ple dels seus drets. Per exemple, una víctima de violència de gènere que a més és migrant, té una discapacitat, viu en condicions d’exclusió social i manca de xarxes de suport a Espanya, tindrà necessitats més complexes i el seu procés d’apoderament serà diferent que el d’una dona espanyola de classe alta, sense discapacitat i amb xarxes de suport desenvolupades.
Falta de resposta institucional adequada per a les víctimes de violència de gènere
Avui dia, la violència de gènere en termes de la legislació espanyola, és a dir, la violència que es presenta en l’àmbit familiar i que uneix a la víctima amb l’agressor a través d’un llaç afectiu o per haver estat el seu cònjuge, ha deixat l’indignant saldo de 52 dones assassinades en 2023 i 51 menors d’edat en situació d’orfandat.
Dels 52 casos, 12 de les víctimes comptaven amb una constància institucional de denúncia, de les quals 11 tenien un procés iniciat i 2 no consta que s’hagi començat el procés (dades a 8 de novembre de 2023). És a dir, 12 d’aquestes dones que van ser assassinades havien intentat sortir d’aquesta situació de violència, no obstant això, no ho van aconseguir, ja sigui per les seves pròpies condicions individuals, o bé, perquè l’atenció, informació i recursos que li van reunir no van ser els més adequats.
La falta de recursos destinats per a l’atenció de la violència de gènere, la falta de capacitació de les persones que proporcionen atenció, la falta de sensibilitat i empatia, ocasionen que les dones que aconsegueixen trencar el silenci i sol·liciten ajuda al no trobar una resposta institucional adequada a les seves necessitats, perden l’esperança de sortir del seu context i davant la falta de xarxes segures, romanen al costat del seu agressor.
La violència institucional també és violència de gènere
A la resposta inadequada o insuficient podem identificar-la com a violència institucional. Aquesta modalitat de violència contra les dones és exercida per les institucions de l’Estat, a través d’una acció o omissió que ocasionen un tracte discriminatori, revictimizante i/o segregatiu que actuen en contra dels seus drets.
Perquè quedi més clar, donarem alguns exemples per a identificar algunes manifestacions de violència institucional:
– Si vas a comissaria a denunciar al teu agressor i no et creuen, ni fan res per a garantir la teva seguretat i la dels teus fills, filles o persones al teu càrrec.
– Si una persona jutjadora actua amb biaixos de gènere i no aplica la perspectiva de gènere en una sentència.
– Si una persona treballadora de l’Estat obstaculitza el teu dret a accedir a una prestació social a causa de la teva qualitat de víctima de violència de gènere.
– Si en l’àmbit sanitari públic no et garanteixen l’accés a la interrupció legal de l’embaràs, et jutgen o et tracten malament per voler avortar.
Cal combatre a la violència de gènere cada dia i no només el 25N. Com reivindica el nostre lema: cansades de llaços i pocs passos. #NoSomMentida