La Llei 3/2023 de 28 de febrer, d’Ocupació, ve a regular la nova Agència Espanyola d’Ocupació, fins ara SEPE, així com drets, deures i obligacions tant de les persones demandants d’ocupació com dels sistemes d’ocupació i les agències de col·locació.
La llei estableix les línies de treball del Sistema Nacional d’Ocupació, amb la creació de l’Estratègia Espanyola de Suport a l’Ocupació Activa i el Pla Anual de Foment de l’Ocupació. Dins de la llei, veiem també com es treballa amb una perspectiva de gènere i atenent la diversitat, amb la igualtat d’oportunitats de manera transversal (no només entre dones i homes, sinó entre col·lectius vulnerables) per a aconseguir una igualtat efectiva real.
Una vegada més, una oportunitat perduda
Aquesta llei presenta un caràcter innovador i pretén millorar les condicions de treball, juntament amb el mateix mercat de treball, amb noves definicions i ampliant el ventall de col·lectius desfavorits. Des de la USOC considerem que ha estat una oportunitat perduda d’anar més enllà, d’arribar a l’arrel del problema, i no de quedar-se en els canvis nominatius. Aquest “tunejat legislatiu no resol (ni ha resolt) els problemes del nostre mercat laboral. Per exemple, passem de l’INEM al SEPE i ara, a la nova Agència Espanyola d’Ocupació. Tot i això, no ha suposat pas una millora de la intermediació.
“És difícil pensar, més enllà dels objectius genèrics de la Llei, que aquests es puguin complir si no van acompanyats d’una profunda modernització dels mitjans necessaris per a realitzar la seva funció. I, per descomptat, d’una plantilla que permeti una correcta i adequada atenció als ciutadans. Perquè, quant es triga a aconseguir una cita?”, reivindica Maria Recuero, secretaria general de la USOC.
Sense pressupost per a la Llei d’Ocupació
La Llei diu el que vol fer, però no com fer-ho, fins i tot no especifica com es finançaran totes les mesures que planteja. Aquesta norma fixa com a objectius generals reduir la desocupació estructural i l’atur juvenil, corregir la dualitat, millorar el capital humà, modernitzar la negociació col·lectiva i augmentar l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques d’ocupació. Però, una vegada més, no ens diu com es farà: declaració d’intencions sense acció.
D’altra banda, es crea el Sistema Públic Integrat d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació. Aquest es configura com una xarxa d’informació comuna per a tota l’estructura pública i privada. En ell, s’integren l’Agència Espanyola d’Ocupació, els serveis públics d’ocupació de les comunitats, les agències privades de col·locació i les entitats col·laboradores dels serveis públics d’ocupació. És més que probable que assistim, per aquesta via, a una privatització dels serveis d’intermediació laboral que es realitzen.
“No hi ha res nou. Els mateixos responsables tornaran a ser-ho, ja que es manté la mateixa estructura en el Consell General del Sistema Nacional d’Ocupació, com a òrgan consultiu i de participació institucional en matèria d’ocupació. Una vegada més, és un cercle tancat de les Administracions i els agents socials ‘més representatius’. En el seu àmbit, una vegada més, s’inclouran els “engranatges” de la formació, creant la Comissió Estatal de Formació en el Treball”, puntualitza Recuero.
Finalment, des de la USOC valorem que s’inclogui una major vigilància de la Inspecció de Treball en les causes dels ERO.
Quin objectiu té la nova Llei d’Ocupació?
La Llei d’Ocupació estableix el marc d’ordenació de les polítiques públiques d’ocupació. A més, regula el conjunt d’estructures, recursos, serveis i programes que integren el Sistema Nacional d’Ocupació.
Aspectes més destacats de la nova Llei
-El Salari Mínim Interprofessional és inembargable, tant en quantia mensual com anual. S’inclouen les dues pagues extraordinàries.
-Informe preceptiu, encara que no vinculant, de la Inspecció de Treball en l’acomiadament col·lectiu. Ha de pronunciar-se sobre les causes específiques que al·legui l’empresa per a justificar el mateix. L’empresa ha d’aportar la documentació necessària a l’Autoritat Laboral.
-Dret a no ser discriminat per raó de llengua dins de l’Estat espanyol per part dels serveis públics, fins i tot els serveis dels ajuntaments, empreses públiques o privades de col·locació.
-Òrgans de Governança del Sistema Nacional d’Ocupació: Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes Laborals i Consell General del Sistema Nacional d’Ocupació (Descripció i Funcions).
-Instruments de Planificació i coordinació de la política d’ocupació: Estratègia Espanyola de Suport Actiu a l’Ocupació (7 Eixos), Pla Anual per al Foment de l’Ocupació Digna (6 Eixos) i el Sistema Públic Integrat d’Informació dels Serveis d’Ocupació (AEO, Serveis Públics d’Ocupació CCAA, Agències Privades de Col·locació i Entitats Col·laboradores dels Serveis Públics d’Ocupació). Concepte i Agents d’Intermediació.
-L’Agència Espanyola de l’Ocupació (AEO) substituirà a l’actual SEPE. Les agències privades d’ocupació col·laboraran amb les públiques i amb els serveis corresponents de les comunitats autònomes -acords marc de col·laboració de vigència quadriennal-, les quals no podran discriminar a ningú per raó d’edat, sexe, discapacitat, salut, orientació sexual i identitat de gènere o expressió de gènere i característiques sexuals, nacionalitat, origen racial o ètnic, religió o creences, opció política, afiliació sindical, així com per raó de llengua.
-S’estableix un catàleg de serveis garantits a persones demandants de serveis d’ocupació, persones, empreses i altres entitats ocupadores (cartera comuna de serveis).
-El Govern elaborarà un reglament per a mesurar l’eficàcia de l’activitat de les agències de col·locació. Es tindran en compte aspectes com el número i perfil de les persones ateses, les ofertes d’ocupació captades, la reducció de la bretxa de gènere entre l’home i la dona i les insercions en el mercat laboral aconseguides.
-Ampliació dels col·lectius prioritaris d’inserció laboral: joves, aturats de llarga durada, majors de 45 anys, treballadors de sectors en reestructuració, persones LGTBI (en particular trans), persones amb discapacitat, amb capacitat intel·lectual límit i amb trastorns de l’espectre autista i víctimes de violència de gènere, etc.
Quines mesures en matèria d’igualtat inclou la Llei d’Ocupació?
-Cerca promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació i en el desenvolupament professional i reduir les bretxes de gènere.
-Defineix un marc de referència per a la formació professional que permeti l’homologació de títols i certificats de professionalitat en tot el territori.
-S’estableixen mesures per a millorar la qualitat de la formació, garantint l’adequació dels programes formatius a les necessitats del mercat laboral i l’actuació permanent d’aquests.
-La llei posa l’accent en la importància de la formació i la qualificació de les persones, establint mesures per a la millora de la formació i el reciclatge professional així com per a l’adequació de la formació a les necessitats del mercat laboral.
-S’estableixen mesures per a reduir les bretxes de gènere en el mercat laboral i promoure la igualtat d’oportunitats, com la incorporació de criteris de gènere en la planificació i avaluació de les polítiques d’ocupació i la promoció d’igualtat salarial entre homes i dones.