Nova edició de la USOC Informa, relacionada amb la reclamació d’hores extraordinàries.
1. RECLAMACIÓ D’HORES EXTRAORDINÀRIES
L’origen del litigi neix a través de la reclamació d’un treballador, afilia’t a la USOC, relacionada amb les hores de presència que no han estat abonades.
Es presenta demanda on se sol·licita al Jutjat Social el reconeixement dels temps inclosos d’espera, pausa, descansos, càrrega i descàrrega, proveïment, manteniment dels vehicles, etc., és a dir, que es reconeguin com a hores extres aquelles activitats que, dins de la jornada, siguin necessàries per al desenvolupament d’aquesta.
2. SENTÈNCIA ESTIMATÒRIA
La sentència dona la raó a la USOC sobre la reclamació, condemnant a DISFRIMUR SL al pagament de les quantitats reclamades, a més del 10% d’interessos.
Sentències similars
El Tribunal Suprem ha acordat que les esperes durant les quals els treballadors estan a disposició de l’empresa, compten com a temps de treball efectiu tant a efectes de còmput de la jornada laboral com per al cobrament d’hores extraordinàries, si depassen 1.792 hores anuals o 160 quadrisetmanals.
3. RECURS DE SUPLICACIÓ
La sentència és recorreguda en suplicació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part de DISFRIMUR SL. Després dels períodes pertinents el TSJC desestima el recurs de suplicació interposat per l’empresa, confirmant la resolució.
No quedant conformes, presenten Recurs de Cassació davant del Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.
A aquest efecte, la USOC presenta impugnació al recurs en el termini de 15 dies.
Cal destacar que aquests períodes d’espera al centre de treball, a disposició de l’empresa per a quan sorgeixi la necessitat de realitzar un servei, constitueixen hores de presència que s’han de considerar de treball efectiu a efectes de computar la jornada anual màxima, amb la consegüent meritació d’hores extraordinàries.
El Tribunal Suprem també dicta que “serà el tractament i les conseqüències jurídiques que després s’hagin d’atribuir a aquests períodes d’espera els que sens dubte es poden catalogar com a hores de presència”.
4. DICTAMEN
Com no podia ser d’altra manera, el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina que pretenia l’empresa DISFRIMUR SL, declarant així la fermesa de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, imposant-li a més un pagament de costos per valor de 1500 euros.
Reclamacions judicials sobre les hores de presència que no abonades. USOC INFORMA.PDF