Aquest nou acord és bàsicament una repetició dels anteriors acords els quals s’ha demostrat que després no es trasllada a la negociació col·lectiva a Catalunya. Es torna a insistir en les mateixes receptes que després els signants són incapaços d’incorporar a la negociació col·lectiva ni es defensen a les meses de negociació.
Com a element positiu que podem extreure d’aquests acords és que en el seu moment es va crear el Tribunal Laboral de Catalunya del qual formem part però entenem que falta la plena validesa jurídica dels seus acords, ja que no s’incorporen als convenis col·lectius més enllà de la mera declaració d’intencions.
En relació amb l’acord signat fem la següent valoració:
• En matèria d’estructura de la negociació col·lectiva a Catalunya, es marquen unes directrius que després no s’han implementat i que a més s’intenta condicionar a la resta d’agents socials en un acord privat.
• En matèria de subcontractació té recomanacions benintencionades, però que els compromisos anteriors més simples no s’han incorporat, i ara dubtem que es defensin unes pretensions més ambicioses.
• En relació amb els criteris salarials no es produeixen millores en relació al que estableix l’AENC. Suposa una pèrdua de poder adquisitiu agreujat en el cas de Catalunya per tenir una inflació superior a la mitjana del país, en conseqüència, reportarà una pèrdua de poder adquisitiu dels salaris pactats a Catalunya.
• Hi ha multitud de propostes en matèria de contractació, igualtat, absentisme que són meres declaracions d’intencions sense un compromís pràctic de la seva incorporació als convenis col·lectius.
• Segueix amb la pretensió d’exclusió de la resta d’interlocutors socials en la definició de les estratègies de negociació col·lectiva, quan la realitat actual de negociadors de convenis a Catalunya és superior als signants d’aquests acords que ara se’ls vol condicionar amb aquest AIC.
• Vol consolidar l’establiment d’uns privilegis en la interlocució institucional en diversos organismes només de manera exclusiva per als signants sense tenir en compte l’existència d’altres sindicats i patronals representatius en sectors i empreses que se’ls pretén marginar.
En conseqüència per la USOC l’Acord Interprofessional de Catalunya conté elements positius però tenim el dubte que els signants siguin capaços d’incorporar aquests elements a la negociació col.lectiva, ja que tenim l’experiència d’altres anys.
Aquest acord només ha servit per mantenir a uns interlocutors privilegiats excloent a la resta d’interlocutors socials, com és el cas de la USOC que, amb el nostre propi criteri i sense dependència de ningú defensem i hem defensat sempre uns convenis que assegurin uns creixements dels salaris per sobre de la inflació i amb uns continguts que millorin amb nous drets per als treballadors i treballadores els convenis col·lectius catalans.