El sindicalisme i la lluita pels drets de la dona.
És important reconèixer que s’ha avançat molt des del segle passat, a favor de la lluita dels drets de la dona: des del dret al vot, els drets laborals i els civils ….
Però aquests importants avenços segueixen xocant amb la reacció masclista que vol frenar aquests èxits o convertir els drets de la dona en paper mullat sense un efecte real sobre la vida de les persones.
Aquesta reacció té diverses cares, una que afecta l’àmbit familiar amb una dramàtica realitat com la violència de gènere a mans de les parelles o exparelles de les dones, amb una violència que arriba fins a l’assassinat sense la suficient protecció judicial i policial tot i els programes de protecció que s’han implementat fins al moment sense aconseguir una àmplia eficàcia. I una altra que també ens trobem amb sentències davant de casos de violació que no són contundents amb els violadors i en molts casos se sotmet a les dones víctimes d’aquestes agressions a judicis paral·lels on la víctima passa a ser acusada. Amb això es persegueix que moltes dones víctimes de violacions o agressions no acabin presentant denúncies i així quedin impunes aquests actes. Cal un canvi de mentalitat de l’administració de justícia i una revisió de codi penal perquè no quedi cap dubte que aquestes agressions a la llibertat sexual de les dones no quedin protegides de manera absoluta.
Malgrat un desenvolupament legal de polítiques d’igualtat, la presència de la dona en llocs de poder segueix sent minoritari en espais com la justícia, política, empresa i el sindicalisme. Aquestes legislacions en matèria d’igualtat no s’apliquen, sempre hi ha excuses per justificar que no es pot aplicar.
En relació amb la presència de la dona en el món laboral, si bé hi ha hagut una important incorporació de la dona, en canvi el seu salari és inferior, la precarietat laboral és més gran, s’imposen jornades a temps parcial, i som víctimes d’abusos a les condicions laborals.
Davant d’aquesta situació, el sindicalisme ha de ser més actiu en la lluita dels drets de la dona i incorporar al moviment sindical les importants mobilitzacions de les dones, perquè siguin menys reactives i més propositives cap al terreny de la igualtat entre homes i dones en els centres de treball.
Les polítiques d’ajust han afectat les polítiques socials amb una retallada d’aquestes, dirigida a polítiques de protecció a la infància, dependència …. Això ha impactat doblement a la dona ja que la manca d’un servei públic sobrecàrrega a la dona per l’atenció als seus fills a familiars dependents que ningú més es fa càrrec. En conseqüència, per a la incorporació de la dona al treball o la doble jornada, es fa necessari potenciar aquests serveis socials i el repartiment de les tasques domèstiques en l’àmbit familiar.
En definitiva, la important mobilització de les dones des del 8 de març, ha de ser un repte per al sindicalisme per incorporar encara més la lluita de les dones en els àmbits laborals i contribuir als canvis en totes les facetes que aquesta important mobilització propícia i la consciència despertada sobre les injustícies que encara persisteixen i la seva necessària superació amb una acció conjunta de les dones i els homes que propiciïn els canvis culturals, socials, econòmics, legals etc., necessàries per a una igualtat efectiva entre dones i homes.
Publicat @Diari del Treball 7/6/2018