Fins a maig del 2017, s’han signat 348 convenis col·lectius (269 d’empresa, i 79 d’àmbit superior) i 83 convenis signats per noves unitats de negociació.
Els cinc primers mesos d’aquest any han registrat xifres per sota de les recollides altres anys. Els convenis signats cauen un 1,5% i les noves unitats de negociació baixen un 20,1%.
Les dades certifiquen que la Reforma Laboral ha aconseguit els fins que es proposava el PP. Ja que any rere any es revela que la negociació col·lectiva està cada vegada més debilitada i que les condicions laborals i el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores van minvant. El descens dels convenis signats juntament amb l’augment dels convenis d’empresa, són un símptoma inequívoc del procés de desregulació de gran part dels sectors productius en aquest país, que genera una gran desigualtat entre treballadors i treballadores que realitzen activitats similars o iguals.
La variació salarial mitjana pactada fins al maig es manté en l’1,27%, tenint en compte 2.129 convenis registrats que afecten 644.33 empreses i 4,4 milions de treballadors. En relació a la jornada mitjana pactada, se situa en 1.762,3 hores a l’any per treballador; jornada que segueix incrementant-se i que tan sols és la punta de l’iceberg, atès que la realitat fora de les jornades anuals pactades són torns de treball maratonians i un augment de les hores extraordinàries que no es retribueixen en la seva totalitat, segons l’EPA, gairebé el 50%.
A falta d’acord per part de CCOO, UGT i CEOE-CEPYME sobre l’increment salarial del 2017 -perquè no només estan negociant dit increment-, en aquests primers cinc mesos continuen mantenint-se increments salarials molt per sota del que ja havien tancat per anys anteriors al III AENC. Aquestes variacions salarials unides a la devaluació salarial crònica dels últims anys i sumat a l’augment de l’IPC que des de desembre supera amb escreix els increments negociats, donen com a resultat que els treballadors i treballadores cada vegada guanyen menys.
Des del nostre sindicat, seguim mostrant el nostre desacord i preocupació davant aquest empobriment crònic. O s’incrementen els salaris o la pèrdua de poder adquisitiu fomentarà encara més els desequilibris existents i el deute de les famílies.
D’altra banda, s’han dipositat en els registres un total de 542 inaplicacions que afecten prop d’11.000 treballadors. La major part d’aquestes inaplicacions s’han donat en Serveis (61,8%) i en empreses amb plantilles fins a 50 treballadors (87,2%). El 91,3% d’aquestes inaplicacions es refereixen a desvinculacions de la quantia salarial pactada.
Les inaplicacions de conveni en empreses de menys de 50 treballadors són una tendència preocupant, ja que es produeixen en pimes que habitualment són les menys sindicalitzades i on els treballadors i els seus drets són més vulnerables. A més, tenen lloc en empreses del sector Serveis, caracteritzat per precarietat laboral i els salaris molt baixos. Encara que estem encara lluny de les xifres rècord del 2013 -159.555 treballadors i 2.612 empreses afectades-, la vulnerabilitat dels treballadors des de 2016 fa que aquesta tendència instauri encara més pobresa i desigualtat.
